Aquesta amics és la història d’un cafè de la ciutat, és una història molt senzilla amb moltes curiositats.

Per què cont aquesta història? Vostes es demanaran. Idò perque és un poquet de tots i avui fa cinquanta anys. 

Mallorquins de Sencelles En Biel i na Maria eren matrimoni honrat

Ganes de feina i pocs doblers Decidiren anar a ciutat Na Maria era agradosa En Biel feina que feia

A on feia feina en Biel? Al mercat dels hortelans 

Com ho farem Bielet si cap duro no tenim? No te preocupis Maria Que amb l’amo del mercat Farem una societat

Poc a poc i peu a peu Cap a ciutat s’adressaren Montaren el bar del Liceu Així és com començaren.

Som l’any cinquanta dos Ja som a les avingudes Donam cafès i taronjades, Gaseoses i ensaïmades

Acabam reventats, Pero els contes surten I estam entusiasmats

Aquesta dicha primera Anà fins el cinquanta cinc,

Si fessim feina per noltros No mos aniria tan prim.

A 31 de Desembre, Que a les afores està Es ven el bar d’en Gomila

Cap allá hem d’anar El 14 de juliol del cinquanta cinc,

Hi ha documents que ho diuen, A les cinc de bon matí

En Biel i na Maria Obrien les portes del Mavi

De les cinc del dematí A les tres de la vesprada

El cafetet estava obert Hi havia una bona jornada.

La gent dels tramvies La gent de l’escorxador I treballadors matiners S’aturaven de matinada

Es feien molts de cafés I de tant en tant qualcú ho prenia amb ensaïmada

Ciutat es fa gran Desapareixen els tallers Al seu lloc es fan vivendes

Qué passa que no hi ha clients? Jesús Deu meu Bielet Els tallers ja s´han tancat

Els locals s´han traspassat Els nostros clients han fuit A on som ha quedat buit

Diuen els més enterats Que s´han posat tots junts A les afores de la ciutat

Tot té una explicació I es que s´ha iniciat la construcció Del polígono d’Asima

Desde 1960 En Jordi ha començat Sense fer molt de renou A fer mèrits suficients Per començar amb els clients

Som l’any 67 I en Jordi es vol casar Sabeu que ha fet s’il·luminado?

Ha lligat na Marieta Una de les filles del colmado De colmados n´hi ha molts De quin colmado xerres?

No sera del des forn? No, és el colmado veïnat de s´hotel, De s’hotel Colón

En el 70 ja estam, Del café no viurem bé Montarem un restaurant Diuen en Jordi i na Maria

És bò de dir i mal de fer Necesitarem cuiner, Camarers i altres espècies

Començarem xino-xano, Els diumenges farem tapes.

I els diumenges a mig dia Fins l´hora de dinar Ensaladilla, croquetes, Pica-pica i ronyonets

La gent hi acudia Pareix que hem adivinat

1972 del dinar de la familia en dinaven els empleats d’estructures Adrover

La veu es va correguent Es bò, barato i abundant El vi i l’arròs van a retre

Sabeu qui s´hi va apuntar? Cada dia a dinar el fill del batle de Petra.

Jordi jo tenc molta gana Diu na Marieta Idò menja el que vulguis

Qué putes he de dinar, si hem venut tot el menjar!

Val més quedar amb talent, Que perdre un sol client

El negoci va endavant Se mos ha quedat petit Estam com dins una faixa

Comprarem la planta baixa

Es feia un plat del dia Els diumenges en feien dos

Paella de primer I de segon un amfós

No era cap pardalada, cada diumenge ben ple entre s’arròs i s’amfós el cafè s´ha fet famós

Ha passat gent important Hem fet bons amics

Sabeu de que estam contents?

De que no tenim clients Sino una gran familia

Perque el Mavi és casa de Tots

Fariem una injusticia si no diem la veritat

Els nostres treballadors No son obrers, són companys

No estàn amb nosaltres dos dies Hi estàn molts d’anys

El tío biel era el tío de tothom En Xisco 49 anys de servei, En Pep 37

En Toni en Miquel i na Xisca Son els que fan el menjar

I els responsables De que tots els nostres clients S’envagin sempre contents

No oblidam en Joan Sureda Tampoc en Jesús

Estau farts de sentir-me

Idò donarem el sus Jo no sóc cap glossador Poesia no en sé fer,

Però lo cert i vertader És que el mando i el bastó

Ja l´ha agafat i ben fort En Biel, que és la tercera generació.